ORÌGENS DE BALÀFIA I L’EVOLUCIÓ A TRAVÉS DELS TEMPS…

Segons els historiadors el nom de Balàfia, sense dubte, prové d’origen àrab. Uns diuen que té l’origen en un nom de família (Abolàfia, “la senyora blanca”) que conreava una partida situada al nord de la ciutat, al voltant d’un riu petitet (Wad-el-afia en àrab) i d’altres que aquest li va donar nom, i que els cristians anomenaren Noguerola. A partir d’aquí podríem seguir amb alguns apunts històrics, però això serà en propers capítols…

Dins dels temps moderns la seva evolució de creixement i desenvolupament.
Com és sabut Balàfia un barri situat al nord de la ciutat de Lleida al costat del ferrocarril de la línea Lleida-Saragossa, i delimitat per la clamor del riu Noguerola i la carretera de Torrefarrera actualment avinguda alcalde Porqueras, en la part urbana.
Les primeres construccions es duren a terme a partir dels anys quaranta de tipus individuals, els anys cinquanta amb les vivendes de Regions Devastades que varen proporcionar cent vint vivendes i els denominats Blocs del Bisbe o de les Verges, construïts pel Patronat Diocesà que acolliren unes cinquanta famílies i els anys seixanta els de Germans Recasens uns vuitanta habitatges i els Blocs de Franco Gaminde de l’Obra Sindical del Hogar, ara anomenats Grup Voravia, amb cent dotze habitatges així com els xalets contigus del carrer El Vallès, aleshores Terç de Montserrat. Amb tot això el barri passà de mil habitatges a set mil, encara que posteriorment va baixar fins a quatre mil cinc cents sobre els anys setanta.


La gran evolució del barri es va produir en la dècada dels noranta amb el Pla Parcial de Balàfia, situant-nos en l’actualitat en tretze mil habitants, amb un nombre de nous equipaments que no ve a compte perquè seria interminable. Des del Pla Parcial fins a l’actual cobriment de les vies del tren i els nous vials de França i Pinyana així com l’ expansió i desenvolupament urbanístic de Balàfia ens han dut a ser un dels barris més grans de Lleida i amb un futur d’evolució i progrés en perspectiva fins que s’arribi al Pla de Gualda, Marimunt, Montcada i el Secà de St. Pere.

És precisament el desenvolupament urbanístic i demogràfic de Balàfia amb els Grups d’Habitatges abans esmentats el que va donar vida al moviment associatiu, en primer terme de Comunitat de veïns, reconvertint-se més tard en Associacions de Veïns. Així tenim els casos dels Grups “Franco Gaminde” de l’Obra Sindical del Hogar, actualment Grup Voravia, i del Patronat Diocesà, anomenats popularment del “Bisbe o les Verges”. Més tard l’any 1972 es va legalitzar l’Associació de Veïns de Balàfia que desenvolupà la seva tasca per tot el barri i amb la que es fusionaren les altres dues de sectorials, vers l’any 1992, fruit d’un ample diàleg i bona voluntat per part de tots, essent reconeguda com a tal, un cop unificats, tant per la Generalitat de Catalunya com de La Paeria, registrant-nos amb el nº 16 del Registre Municipal d’Entitats, formant part a nivell municipal de la FAVL, de la CONFAVC i de la FAVIBC a nivell nacional i la CAVE a nivell estatal com a complement del moviment associatiu veïnal per tal de tenir representació a tots aquells nivells que sigui necessari per tal de dur a terme la tasca de defensa dels drets del veïnat